Resultats de la cerca bàsica: 5
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
eflorescència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci [...]
|
|
2.
eflorescent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què es produeix o pot produir-se l'eflorescència. Sals eflorescents. [...]
|
|
3.
velat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecte que pot aparèixer en una superfície acabada de lacar o d'envernissar que consisteix en una disminució de la brillantor i l'aparició d'una eflorescència. [...]
|
|
4.
pruïna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eflorescència cèria que recobreix la cutícula de certs òrgans vegetals, com les prunes o les fulles de col. Dipòsit de cristalls d'oxalat càlcic que protegeix la superfície de molts líquens. [...]
|
|
5.
flor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. La flor de la farina. Aquestes maduixes són la flor. la flor i nata Flor 4 1. La flor i nata dels nostres escriptors. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. flor de sofre Pólvores [...]
flor
|
flor
1 1 f. [BO] [LC] Part d'una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció, estams i carpels, i generalment d'un o més embolcalls protectors d'aquests òrgans, calze i corol·la, de colors i formes vistosos i sovint aromàtics. Un ametller ple de flors. Flor d'ametller, de presseguer, de taronger. Collir una flor. Un pom de flors.
1 2 [LC] en flor loc. adj. Florit2 1 1. Els cirerers en flor.
1 3 [ED] [LC] flor artificial Imitació d'una flor natural feta de paper, de roba, etc.
1 4 [AGA] [BO] flor borrera Flor masculina.
1 5 [AGA] [BO] flor doble Flor en què, per cultiu, els òrgans de la reproducció s'han transformat en pètals.
1 6 [BO] [LC] flor estèril Flor mancada d'androceu i de gineceu.
1 7 [BO] flor femella Flor que té carpels i no té estams.
1 8 [BI] [LC] flor hermafrodita Flor que té estams i pistils.
1 9 [BO] flor mascle Flor que té estams i no té carpels.
1 10 [BO] [LC] flor neutra Flor estèril.
1 11 [BO] flor radial Flor actinomorfa.
1 12 [LC] flors diamantades Flors artificials recobertes de partícules de vidre, d'acer.
2 1 f. [LC] ésser flors i violes Ésser cosa plaent i fàcil.
2 2 [LC] flors de retòrica Ornaments de l'estil.
3 1 f. [LC] Excelsitud de les qualitats morals. La flor de la innocència. La flor de la virginitat.
3 2 [LC] a la flor de la joventut loc. adv. En el temps en què la joventut està en tot el seu esclat.
3 3 [RE] flors de maig En el catolicisme, culte especial a la Mare de Déu en tots els dies de maig.
3 4 f. [LC] Floreta. Tirar flors a una noia.
4 1 f. [LC] La part més delicada, més triada, d'una cosa. La flor de la farina. Aquestes maduixes són la flor.
4 2 [LC] la flor i nata Flor 4 1. La flor i nata dels nostres escriptors.
5 1 f. [FIF] [GL] [QU] Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni.
5 2 [QU] flor de sofre Pólvores finíssimes de sofre procedents de la condensació ràpida de vapor de sofre.
6 f. [AGA] [BOS] Pruïna que recobreix certs fruits.
7 1 f. [EG] [LC] Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa.
7 2 [BOI] [EG] flor d'aigua Massa flotant que resulta de l'acumulació d'algues blaves sobre aigües estancades, que impedeix la penetració de la llum i de l'oxigen.
7 3 f. [IQA] Superfície exterior d'una pell adobada.
8 f. [JE] [LC] En certs jocs, conjunt de tres o més cartes d'un mateix coll.
9 1 [LC] a flor de loc. prep. A la superfície de. A flor d'aigua. A flor de terra.
9 2 [LC] a flor de pell loc. adv. Superficialment. Una tendresa sentida a flor de pell, que s'esvaí tot seguit.
10 f. [HIG] flor de lis Moble heràldic que representa la flor de lliri, formada per un pètal dreçat i dos de corbats cap enfora i el conjunt reunit per una mena d'anella que deixa veure la base. Les flors de lis dels reis de França.
11 1 f. [BOS] flor d'abella Abellera².
11 2 [BOS] flor d'aranya Abellera aranyosa.
11 3 [BOS] flor d'avellana Herba de la família de les oxalidàcies, bulbosa, de fulles trifoliolades totes basals, amb els folíols en forma de cor invertit, i flors grogues reunides en umbel·la sobre un llarg peduncle, originària del sud d'Àfrica, freqüent a les hortes i als llocs ruderals de les terres mediterrànies (Oxalis pes-caprae ).
11 4 [AGA] [BOS] flor d'ocell Estrelítzia.
11 5 [BOS] flor d'onze mesos Xenixell.
11 6 [BOS] flor de braçal Salicària.
11 7 [AGA] [BOS] flor de cera Planta de la família de les asclepiadàcies, enfiladissa, de fulles ovades, gruixudes i de flors blanques i carnoses, cultivada com a ornamental (Hoya carnosa ).
11 8 [AGA] [BOS] flor de coral Eritrina cresta de gall.
11 9 [BOS] flor de cucut a ) Cucut de rec.
11 9 [AGA] [BOS] flor de cucut b ) Prímula.
11 10 [AGA] [BOS] flor de dragó [o flor de galàpet] Planta de la família de les asclepiadàcies, cactiforme, de tiges amb quatre cantells i flors grosses de color groc verdós amb taques brunes, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental (Orbea variegata o Stapelia variegata ).
11 11 [AGA] [BOS] flor de l'amor Planta del gènere Agapanthus , de la família de les liliàcies, de fulles totes basals, lanceolades i persistents, i flors blaves, reunides en grans umbel·les al capdamunt d'un escapus, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental.
11 12 [BOS] flor de l'home penjat Herba de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flors en raïm, verdoses o un xic vermelloses, que fan pensar en un home penjat, pròpia dels prats i els boscos clars (Aceras anthropophorum ).
11 13 [BOS] flor de la Mare de Déu Maleïda.
11 14 [AGA] [BOS] flor de la passió Passionera.
11 15 [AGA] [BOS] flor de lis Lis.
11 16 [AGA] [BOS] flor de lluna a ) Planta de la família de les convolvulàcies, enfiladissa, de grans fulles cordiformes o alabardades i flors blanques molt oloroses, que s'obren al capvespre, originària de l'Amèrica tropical i cultivada als jardins (Ipomoea alba o Calonyction aculeatum ).
11 16 [AGA] [BOS] flor de lluna b ) Setins.
11 17 [AGA] [BOS] flor de mel Planta arbustiva de fulles pinnaticompostes i flors irregulars vermelloses, en raïms terminals, originària de l'Àfrica meridional i plantada als jardins, de nèctar abundantíssim emprat com a mel (Melianthus major ).
11 18 [AGA] [BOS] flor de migdia Planta del gènere Lampranthus , de la família de les aïzoàcies, de fulles suculentes, linears i amb tres cantells, i flors vermelles, ataronjades o grogues, originària del sud d'Àfrica i cultivada com a ornamental en llocs assolellats.
11 19 [BOS] flor de monja Esteperola.
11 20 [AGA] [BOS] flor de mort a ) Boixac 1.
11 20 [AGA] [BOS] flor de mort b ) Sempreviva borda.
11 21 [BOS] flor de Nadal Ponsètia.
11 22 [BOS] flor de neu a ) Herba de la família de les compostes, d'aspecte vellutat, que fa diversos capítols terminals, aglomerats i envoltats de grans bràctees a manera d'estrella, que es fa als prats calcícoles de l'alta muntanya, de la qual es considera un símbol (Leontopodium alpinum ).
11 22 [BOS] flor de neu b ) Lliri de neu.
11 23 [AGA] [BOS] flor de ninou Nadala 1.
11 24 [AGA] [BOS] flor de nit Herba de la família de les nictaginàcies, robusta i d'arrel tuberosa, fulles ovades i flors tubuloses, amb un involucre basal, molt oloroses, blanques, rosades o grogues, que s'obren cap al tard, originària de l'Amèrica tropical i molt cultivada als jardins (Mirabilis jalapa ).
11 25 [AGA] [BOS] flor de papallona Herba de la família de les solanàcies, de fulles pinnatisectes i flors irregulars grosses, que recorden una papallona, originària de Xile i plantada als jardins (Schizanthus pinnatus ).
11 26 [AGA] [BOS] flor de paper Mateta del gènere Limonium , de la família de les plumbaginàcies, de tiges alades, fulles ondulades i papiràcies i flors blaves, en espigues unilaterals curtes, que es conserven seques molt de temps i es fan servir com a ornamentals, originària de les illes Canàries.
11 27 [BOS] flor de pastor Mata nana de la família de les timeleàcies, de fulles oblongues i flors tubuloses, rosades o vermelloses, en pomells terminals, molt oloroses, que es fa a les pastures, sobretot a l'alta muntanya (Daphne cneorum ).
11 28 [AGA] [BOS] flor de plata Setins.
11 29 [BOS] flor de ploma Milfulles.
11 30 [AGA] [BOS] flor de quaresma Francesilla¹.
11 31 [AGA] [BOS] flor de Sant Agustí Perpetuïna.
11 32 [BOS] flor de Sant Benet Herba de Sant Benet.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan a ) Herba foradada.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan b ) Sempreviva borda.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan c ) Anemone alpina.
11 33 [BOS] flor de Sant Joan d ) Espernallac.
11 34 [BOS] flor de Sant Patllari Rovell d'ou.
11 35 [AGA] [BOS] flor de Sant Sebastià Pinya groga.
11 36 [BOS] flor de Santa Llúcia Sempreviva borda.
11 37 [AGA] [BOS] flor de seda Setins.
11 38 [BOS] flor de sempredura Pota de gat.
11 39 [BOS] flor de Senyora Maleïda.
11 40 [BOS] flor de simi Herba de la família de les orquidàcies, de fulles oblongues i flors en espiga, de color rosa, tacades de púrpura i amb el label dividit en quatre segments linears, que recorden un mico, que creix als prats i en llocs frescals de l'Europa meridional (Orchis simia ).
11 41 [AGA] [BOS] flor de tot l'any a ) Boixac 1.
11 41 [AGA] [BOS] flor de tot l'any b ) Perpetuïna.
11 41 [AGA] [BOS] flor de tot l'any c ) Sempreviva borda.
11 42 [AGA] [BOS] flor de Tots Sants Crisantem.
11 43 [AGA] [BOS] flor de tigre Flor de dragó.
11 44 [BOS] flor del vent Anemone alpina.
11 45 [BOS] flor del mal d'ulls a ) Almegó.
11 45 [BOS] flor del mal d'ulls b ) Calta.
11 46 [AGA] [BOS] flor dels tres claus Passionera.
11 47 [BOS] flor robí Herba anual de la família de les labiades, de fulles ovades i crenades, i de flors purpúries, tubuloses, reunides en verticil·lastres distants, cadascun envoltat per dues fulles sèssils, comuna als horts i als camps (Lamium amplexicaule ).
11 48 [BOS] flor sense virtut a ) Maleïda.
11 48 [BOS] flor sense virtut b ) Perdiguera.
11 49 [BOS] flor vermella Herba de Santa Margarida.
12 f. [BOB] flor de tòfona Fetjó.